viernes, 1 de febrero de 2013

La trajica historia con final feliz

hoy no tengo nada que desir pero os prometo que no os aburrire pero qui tengo una trajica historia con final felizesta en valenciano


Aixo era una vegada un xiquet que vivia a Carcaixent i li dien Jose i tenia tres germanes Marga, Dolores, Isabel, la cuarta Sonia encara no havia nascut. Les germanes eren de deu, nou i huit anys i ell once. Portava varios dies ploguent ( dotje dies ploguent ) hasta que un dia estaguent en l'escola en 6e l'anviaren a casa. Sobre les cinc de la vesprada va arribar un casador molt amic de son pare Antonio i li va dir :-'' El pantano de tous s'ha trencat, pujat a Sant Blas en els xiquets que ve pacasi l'aigua ''. Son pare no li va fer cas i se quedaren en un hort a les afores de Carcaixent. Sobre les set de la vesprada senva anar la llum i va bore foc per la zona de Alzira, la central de llum va ser alcansa per l'aigua. La radio no dia res de Carcaixent mentres tant el poble sindundava. La radio dia lo seguent :-'' Noticias urguentes en radio popular de valencia : Atencion, atencion interrumpimos nuestro programa para transmitir a ustedes un abanse infomativo de actualidad habla la redacion de radio popular : Atencion govierno civil de valencia i la junta de protexion civil ruegan a todos los besinos de los pueblos proximos al enbalse de tous abandonen sus hogares marjando en familias agrupadas i sin usar beiculos asia los lugares mas altos de las inmediasiones no es aconsejable refugiarse en edificios altos deven llevar mantas i abrigo a ser posible sin preucuparse de alimantos los pueblos que deven ebacuarse rapidamente son : Alberique, Antella, Gavarda, Sumacarsel, Alcantara Del Jucar, Roubla. En alerta sin evacuar deven quedar prevenidas las poblaciones de Xativa i Alzira ''. Sobre les onze o les dotje de la nit el pare de el xiquet i la mare Dolores es van arrimar al barranc de l'eixida de Carcaixent i bejeren una paret de seixanta centimetres de ampla i cuatre metres de altura alsarse per l'aire sis metres. Vist aixo corregueren cap on estava Jose i les tres germanes, mentres corrien l'aigua anava per d'arrere de ells. Anaven per dins dels horts correguent sense parar per que si pareven l'aigua els alcansava. Hasta que arribaren a la carretera que unia Carcaixent i La Barraca De Aigues Vives la forsa de l'aigua no deixava traspasar la carretera per arrivar a la part mes alta de Carcaixent que era l'institut. Entonses se tingeren que quedar en un altre hort que hi havia al costat. Per la nit no va parar de ploure i sols es sentia algun ruido de els animals alcansats per l'aigua. Al dia següent van poder traspasar la carreterra hasta arrivar al institut i arribar al barri la montanyeta ha on tenien familiars. Al dia següent arrivaren gent de totes les parts. A Jose i a la seua familia els acolliren una altra familia del poble de Enova per un plat de dos mesos hasta que desapareguera el perill de cuarentena. Cuant tornaren al poble era tot un fanc. Entre la gent i els militars aconseguiren llevar tot el fanc. Se tardaren mols mesos a que Jose i la seua familia tornara a nomalisar la vida cotidiana en Carcaixent. Mentres tant se va tindre que portar una cartilla damnificant a els puns establits en el poble per a recollir alimens de primera nesesitat.


basada en hejos reales 

No hay comentarios:

Publicar un comentario